divendres, 4 de novembre de 2011

Els anticapitalistes amb el poble treballador català, per la sobirania i el socialisme. Apunta't a desobeir... desobeeix!!

Una vegada més tanco una llista electoral, ara la llista de la coalició dels anticapitalistes, igual que fa uns mesos ho feia amb la de la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) de Terrassa. Bona gent!![Traducción al castellano]


Una vegada més tanco una llista electoral, en aquestes eleccions legislatives espanyoles, la llista de la coalició dels anticapitalistes (de la encara no desapareguda província de Barcelona) i fa uns mesos la de la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) de Terrassa, la qual cosa va ser i es un honor i una responsabilitat. Un honor perquè en ambdós casos vaig acompanyat i acompanyant al millor que té l’esquerra anticapitalista i independentista al nostre país: Catalunya.  

M’hagués agradat poder anar-hi (si així ho haguessin volgut els militants), en una llista d’una coalició d’esquerres i sobiranista, que sumes els esforços de tots els que volen una política al servei del poble treballador i dels drets socials i nacionals, lamentablement no ha estat possible. Tothom te les seves raons, molt intel·ligents i, que aprecio i respecto però ha esta una llàstima. Espai que nosaltres deixem altres l’ocupem i no per fer la nostra política sinó la dels nostres enemics!. Ja arribarà el moment, per això estem treballant moltes persones, tan a la CUP, con al es candidatures Alternatives del Vallès o a la coalició dels i les anticapitalistes. 

Un bon exemple, amb totes les matisacions i emfatitzacions que calguin, es Amaiur o Bildu, que han entès que per assolir objectius de país i drets socials avançats, cal la unitat de les forces de l’esquerra sobiranista i del independentisme; i evidentment de la socialdemocràcia i del socialisme. En aquest moment de tornada a un neofeixisme dolç, que no permet la lliure expressió del poble, només cal recordar la reforma constitucional espanyola (feta al parlament i d’amagat) o la negativa Europea a que es celebri un referèndum en Grècia sobre el pagament del deute (que els cínics que ens governen anomenen “rescat”). 

Però bé parlem de futur, parlem de propostes, alguns m’han demanat perquè no anem en coalició amb d’altres forces de l’esquerra catalana, cal dir, que per crear una coalició política a l’estil de l’esmentada, cal una confiança mútua i una voluntat de fer realitat un projecte polític; es evident que les forces del sistema i les que varen participa en el tripartir no son forces que avui representin els interessos del poble. Van ser elles les primeres en acceptar les retallades, en orientar i afavorir la repressió ver els moviments socials (estudiants, ocupes, treballadors,...). Fins que no hagin fet una reflexió sobre les seves actuacions i un recanvi del seu personal polític no hi ha possibilitat d’acord.

La practica política professional no és la que defensem els homes i les dones de la coalició anticapitalistes. No volem polítics vitalicis, volem que les persones entrin i surtin de la política, de forma natural, en períodes de temps limitats. La realitat social ha d’ésser la que vagi als parlaments i ajuntaments, de forma que no apareguem, les persones que servim al poble davant de la ciutadania com una mena de classe política, que està per sobre del homes i dones que aixequen cada dia el país: el poble treballador.  Evidentment, això no ho accepta cap partit del sistema inclosos els que s’autoanomenen d’esquerres.

Nosaltres estem, a més més, per la sobirania, en el meu cas per la independència democràtica, però en tot cas, com recordava un company de coalició o, com ho deia fa uns dies, Ainhoa Etxaide, secretaria general de LAB, la sobirania i la independència ha d'esser econòmica i sense aquesta l'altra és una a entelèquia; per això la única via la independència és el socialisme i les relacion solidaries i socialistes entre els pobles. 

En definitiva, davant la forta ofensiva contra les llibertats públiques, personals, col·lectives, els drets socials i econòmics de les classes populars i el drets nacionals, caldrà preparar les eines de lluita democràtica. Nosaltres de moment ena apuntem a desobeir!!

Com tots i totes sabeu estem immersos en un moment transcendental per la continuïtat de la democràcia formal, i fins i to aquestes restarà en perill en mans dels nous governants tan espanyols com europeus. Per això, sense la mobilització de la gent comuna, com hem fet amb el 15M a Terrassa, Catalunya i tot el món, no hi haurà manera d’atura al capitalisme criminal i depredador, ànims i la lluita... nosaltres som el poble (99%), nosaltres som la democràcia i nosaltres som llibertat. 

Apunta't a desobeir... desobeeix!!

Manel Márquez en Twitter manelmarquez    

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.