Una
vegada més tanco una llista electoral, ara la llista de la coalició
dels anticapitalistes, igual que fa uns mesos ho feia amb la de la
Candidatura d’Unitat Popular (CUP) de Terrassa. Bona gent!![Traducción al castellano]
Una vegada més tanco una llista electoral, en aquestes eleccions legislatives espanyoles, la llista de la coalició dels anticapitalistes (de la encara no desapareguda província de Barcelona) i fa uns mesos la de la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) de Terrassa, la qual cosa va ser i es un honor i una responsabilitat. Un honor perquè en ambdós casos vaig acompanyat i acompanyant al millor que té l’esquerra anticapitalista i independentista al nostre país: Catalunya.
M’hagués agradat poder anar-hi (si així ho haguessin volgut els militants), en una llista d’una coalició d’esquerres i sobiranista, que sumes els esforços de tots els que volen una política al servei del poble treballador i dels drets socials i nacionals, lamentablement no ha estat possible. Tothom te les seves raons, molt intel·ligents i, que aprecio i respecto però ha esta una llàstima. Espai que nosaltres deixem altres l’ocupem i no per fer la nostra política sinó la dels nostres enemics!. Ja arribarà el moment, per això estem treballant moltes persones, tan a la CUP, con al es candidatures Alternatives del Vallès o a la coalició dels i les anticapitalistes.
Un
bon exemple, amb totes les matisacions i emfatitzacions que calguin, es
Amaiur o Bildu, que han entès que per assolir objectius de país i drets
socials avançats, cal la unitat de les forces de l’esquerra sobiranista
i del independentisme; i evidentment de la socialdemocràcia i del
socialisme. En aquest moment de tornada a un neofeixisme dolç, que no
permet la lliure expressió del poble, només cal recordar la reforma
constitucional espanyola (feta al parlament i d’amagat) o la negativa
Europea a que es celebri un referèndum en Grècia sobre el pagament del
deute (que els cínics que ens governen anomenen “rescat”).
Però
bé parlem de futur, parlem de propostes, alguns m’han demanat perquè no
anem en coalició amb d’altres forces de l’esquerra catalana, cal dir,
que per crear una coalició política a l’estil de l’esmentada, cal una
confiança mútua i una voluntat de fer realitat un projecte polític; es
evident que les forces del sistema i les que varen participa en el
tripartir no son forces que avui representin els interessos del poble.
Van ser elles les primeres en acceptar les retallades, en orientar i
afavorir la repressió ver els moviments socials (estudiants, ocupes,
treballadors,...). Fins que no hagin fet una reflexió sobre les seves
actuacions i un recanvi del seu personal polític no hi ha possibilitat
d’acord.
La practica
política professional no és la que defensem els homes i les dones de la
coalició anticapitalistes. No volem polítics vitalicis, volem que les
persones entrin i surtin de la política, de forma natural, en períodes
de temps limitats. La realitat social ha d’ésser la que vagi als
parlaments i ajuntaments, de forma que no apareguem, les persones que
servim al poble davant de la ciutadania com una mena de classe política,
que està per sobre del homes i dones que aixequen cada dia el país: el
poble treballador. Evidentment, això no ho accepta cap partit
del sistema inclosos els que s’autoanomenen d’esquerres.
Nosaltres
estem, a més més, per la sobirania, en el meu cas per la independència
democràtica, però en tot cas, com recordava un company de coalició o,
com ho deia fa uns dies, Ainhoa Etxaide, secretaria general de LAB, la
sobirania i la independència ha d'esser econòmica i sense aquesta
l'altra és una a entelèquia; per això la única via la independència és
el socialisme i les relacion solidaries i socialistes entre els pobles.
En
definitiva, davant la forta ofensiva contra les llibertats públiques,
personals, col·lectives, els drets socials i econòmics de les classes
populars i el drets nacionals, caldrà preparar les eines de lluita
democràtica. Nosaltres de moment ena apuntem a desobeir!!
Com
tots i totes sabeu estem immersos en un moment transcendental per la
continuïtat de la democràcia formal, i fins i to aquestes restarà en
perill en mans dels nous governants tan espanyols com europeus. Per
això, sense la mobilització de la gent comuna, com hem fet amb el 15M a
Terrassa, Catalunya i tot el món, no hi haurà manera d’atura al
capitalisme criminal i depredador, ànims i la lluita... nosaltres som el
poble (99%), nosaltres som la democràcia i nosaltres som llibertat.
Apunta't a desobeir... desobeeix!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.