dimecres, 1 d’agost de 2012

Presentació del Manifest: Terrassa pels Drets Civils i les llibertat democràtiques (Català i Castellano) [video]

Presentació del Manifest: Terrassa pels Drets Civils i les llibertat democràtiques (Català i Castellano) [video]La MAJORIA de les forces sindicals, polítiques i socials de l'esquerre de Terrassa donen suport al manifest. "La repressió que patim ha estat pensada, organitzada, sistematitzada i programada, des del poder polític amb l’objectiu de generar alarma social i garantir un espai d’impunitat repressiva." 
Aquest mati al Centre Cívic Francesc Macià de Terrassa, s’ha presentat el Manifest: Terrassa pels Drets Civils i les llibertat democràtiques.

El manifest ha estat presentat per Manel Márquez, fundador de la web de informació de l’esquerra anticapitalista plural, Kaosenlared. A l’acte han participat els membres de la Comissió per la defensa dels Drets Civils i les Llibertat Democràtiques de Terrassa (CDDCLDT).

La lectura del comunicat i de les entitats adherides ha demostrat que la unitat d’acció de les forces d’esquerres de la ciutat es possible. Ara a Terrassa, totes les vulneracions dels drets i de les llibertats que es puguin produir seran denunciades i estaran sota la supervisió d’aquest entitat democràtica y plural. Els sindicats, partits i les organitzacions socials signants prendran nota de les actituds antidemocràtiques i limitadores dels drets civils del nostre poble, per denunciar-les davant de l’opinió publica i en els organismes nacionals, estatals, europeus o universals si s’escau.

Moltes de les persones i organitzacions que donen suport a aquesta comissió i manifest hi ha lluitadors antifranquistes que assumeixen un compromís de lluita, igual que van fer durant la batalla per la democràcia i la justícia social, enfront d’alguns dels que avui ens reprimeixen les llibertats, restaven a casa seva esperant que el poble treballador derrotes al franquisme.
El nostre compromís amb les llibertats, els drets humans i les llibertats es durador i igual que lluitaren contar el regim de Franco, ho farem contra el regim que vulgui limitar o eliminar les llibertats conquerides desprès de molts anys de lluita, tortures, presó i mort. Ni podem ni volem retrocedir!

La comissió farà al setembre un acte públic de presentació en el que farem públics diferents casos succeïts a la nostra ciutat o persones de la mateixa, i alhora es fra una conferencia amb persones de rellevància nacional en al defensa dels drets civils i les llibertats. També es posarà a disposició del ciutadans de Terrassa una pàgina web al servei del ciutadans, on es podran fer arribar els seus casos o denúncies, i així donar recolzament i publicitat dels casos, per tal que no quedin en el cercle reduir de la família, amics o militants de les respectives organitzacions i no es tornin a produir.

La detenció de sindicalistes de UGT, CCOO y UGT; d’estudiants, de treballadors, d’aturats, de mestresses de casa, de jubilats pel simple fet de manifestar-se ha fet esclatar la indignació dels ciutadans demòcrates.

Els primers signats del manifest han estat:

Sindicats: CCOO, UGT i CGT

Partits politics: ICV, EUiA, ERC, CUP

Moviments socials: Col·lectiu Kaosenlared, Grup d’opinió d’amics de les Arts, Grup de Cultura del 15M de Terrasssa, Terrassa respon, Associació Espai Democràtic Intercultural (AEDI), Arran, Alerta solidària, Solidaritat Antirepressiva de Terrassa...


TERRASSA PELS DRETS CIVILS I LES LLIBERTATS DEMOCRÀTIQUES

Arran de la vaga del 29 de març hem pogut veure un increment de les pràctiques repressives, però ja abans havíem viscut una preparació del terreny, expressada en els intents de desprestigiar mediàticament els participants a les acampades del 15-M o en intervencions policials desmesurades com les de la plaça de Catalunya a Barcelona o en les protestes estudiantils contra el Pla Bolonya d’ara fa uns anys, o les de València o les de la vaga del 29-S, que no responen a un creixement d’incidents en les protestes, sinó a una estratègia deliberada que pretén criminalitzar i atemorir els que dissenteixen.
Tot això forma part d’una estratègia que persegueix afeblir la resposta popular i ciutadana a les mesures que es van prenent mitjançant:
1. La criminalització o la deslegitimació de les protestes, la reducció dels espais de llibertat i l’assimilació de la democràcia amb el simple dret al vot.
2. L’atemoriment de la població, creant la sensació que assistir a mobilitzacions de tot tipus és perillós, que és possible patir la repressió fins i tot per assistir a actes legítims.
3. La repressió que patim ha estat pensada, organitzada, sistematitzada i programada, des del poder polític amb l’objectiu de generar alarma social i garantir un espai d’impunitat repressiva. L’ús antidemocràtic de la presó preventiva per a estudiants o sindicalistes, així com la publicació a Internet de fotografies de persones innocents mostren el procés que vivim d’aniquilació de les llibertats i drets.
4. La informació sobre l’exercici dels drets civils (reunió, concentracions, manifestacions, vagues...) no la donen els organisme adients, sinó la Conselleria d’Interior i converteixen la lluita pels drets laborals, socials o nacionals en un problema d’ordre públic, com succeïa en l’època de la dictadura franquista.
Tanmateix, les accions repressives no es limiten a la violència física, també es manifesten amb atacs en els àmbits jurídic, mediàtic i ideològic. Ens trobem, per exemple, amb propostes de modificacions legals que tendeixen a convertir en delicte multitud de formes de protesta fins ara considerades legítimes i que arriben a concrecions de dubtosa legalitat, com ara la que les organitzacions convocants d’actes de protesta seran responsables dels comportaments individuals del seus afiliats.
D’altra banda, des dels mitjans de comunicació majoritàriament al servei del poder econòmic, resulta habitual l’omissió de certes informacions o la manipulació i tergiversació d’altres. Es treballa amb estratègies com la de presentar les persones indignades per les agressions econòmiques i socials com a persones indisciplinades, mandroses, irresponsables, fracassades o inadaptades, que es queixen per «vici» o per manca de civisme; o la de procurar crear i alimentar les fractures socials, per enfrontar així immigrants amb autòctons, assalariats amb aturats, funcionaris amb contractats, ensenyants amb famílies, sanitaris amb usuaris, entre d’altres.
En el terreny ideològic es busca la justificació de la repressió, per exemple, quan s’imbueix la idea a la gent que les llibertats democràtiques, aconseguides durant anys de lluita, i els drets humans, socials i laborals no són pas inalienables i inherents a tota persona o grup social, sinó unes concessions fetes de manera graciosa pels que exerceixen el poder i que, per tant, els poden retallar segons la seva conveniència.
Sota el neoliberalisme, el capitalisme del nostres dies, l’Estat permet una absoluta llibertat als individus de les classes dominants per enriquir-se sense límits i, en teoria, tothom n’ha de sortir beneficiat. Però la crisi que estem patint ha ensorrat aquesta gran mentida: l’enriquiment dels privilegiats comporta la desregularització econòmica, la destrucció dels serveis públics, la desaparició de les d’ajudes socials i, en conseqüència, la precarització i la desprotecció de les classes populars.
Els gestors de les polítiques neoliberals més propers a nosaltres desenvolupen aquestes estratègies en la línea del que s’imposa globalment, això suposa la destrucció de les conquestes socials aconseguides històricament. Com que són conscients que les mesures que estan prenent comporten un increment de les manifestacions i les accions de rebuig, estan disposats a utilitzar totes les formes de repressió possibles, i en el grau que calgui, per afeblir-les o destruir-les limitant la democràcia formal, l’exercici de les llibertats i no respectant els drets humans i socials. Davant d’aquesta situació, resulta evident que és imprescindible la lluita per l’acompliment dels drets, les llibertats i les garanties jurídiques fonamentals que recull la legislació vigent i les declaracions internacionals. També és necessari lluitar contra les agressions als drets laborals i socials i per la plena igualtat dels drets i oportunitats del tots els éssers humans, sense distinció, d’origen, gènere o ideologia.
Els moviments socials i les organitzacions polítiques, sindicals, socials i culturals que signem aquest manifest ens comprometem a treballar de manera conjunta en l’àmbit terrassenc per defensar els drets civils i les llibertats democràtiques, i donar suport a totes les iniciatives semblants que es produeixin a diferents territoris. Fem una crida a tot el poble de Terrassa perquè participi activament en aquesta lluita, ja que només una mobilització social àmplia i permanent pot invertir la situació actual de retallada dels drets democràtics, criminalització a sectors sencers de la població per exercir-los i aplicació de polítiques econòmiques que destrueixen la nostra societat.


TERRASSA POR LOS DRECHOS CIVILES Y LAS LIBERTADES DEMOCRÁTICAS

A raíz de la huelga del 29 de marzo hemos podido ver un incremento de las prácticas represivas, pero ya antes habíamos vivido una preparación del terreno, expresada en los intentos de desprestigiar mediáticamente los participantes a las acampadas del 15-M o en intervenciones policiales desmesuradas como las de la plaza de Catalunya en Barcelona o en las protestas estudiantiles contra el Plano Bolonia de hace unos años, o las de Valencia o las de la huelga del 29-S, que no responden a un crecimiento de los incidentes en las protestas, sino a una estrategia deliberada que pretende criminalizar y atemorizar a los que disienten.
Todo esto forma parte de una estrategia que persigue debilitar la respuesta popular y ciudadana a las medidas que se van tomando mediante:
1. La criminalización o la deslegitimación de las protestas, la reducción de los espacios de libertad y  la asimilación de la democracia con el simple derecho al voto.
2. El atemorizar a la población, creando la sensación de que asistir a movilizaciones de todo tipos es peligroso, que es posible sufrir la represión incluso por asistir a actos legítimos.
3. La represión que sufrimos ha sido pensada, organizada, sistematizada y programada, desde el poder político con el objetivo de generar alarma social y garantizar un espacio de impunidad represiva. El uso antidemocrático de la prisión preventiva para estudiantes o sindicalistas, así como la publicación a Internet de fotografías de personas inocentes muestran el proceso que vivimos de aniquilación de las libertades y derechos.
4. La información sobre el ejercicio de los derechos civiles (reunión, concentraciones, manifestaciones, vagas...) no la dan los organismo adecuados, sino la Consejería de Interior y convierten la lucha por los derechos laborales, sociales o nacionales en un problema de orden público, como sucedía en la época de la dictadura franquista.
Aun así, las acciones represivas no se limitan a la violencia física, también se manifiestan con ataques en los ámbitos jurídico, mediático e ideológico. Nos encontramos, por ejemplo, con propuestas de modificaciones legales que tienden a convertir en delito multitud de formas de protesta hasta ahora consideradas legítimas y que llegan a concreciones de dudosa legalidad, como por ejemplo la que las organizaciones convocantes de actos de protesta serán responsables de los comportamientos individuales del suyos afiliados.
Por otro lado, desde los medios de comunicación mayoritariamente al servicio del poder económico, resulta habitual la omisión de ciertas informaciones o la manipulación y tergiversación de otras. Se trabaja con estrategias como la de presentar las personas indignadas por las agresiones económicas y sociales como personas indisciplinadas, perezosas, irresponsables, fracasadas o inadaptados, que se quejan por «vicio» o por carencia de civismo; o la de procurar crear y alimentar las fracturas sociales, por enfrentar así inmigrantes con autóctonos, asalariados con desempleados, funcionarios con contratados, enseñantes con familias, sanitarios con usuarios, entre otras.
En el terreno ideológico se busca la justificación de la represión, por ejemplo, cuando se imbuye la idea a la gente que las libertades democráticas, conseguidas durante años de lucha, y los derechos humanos, sociales y laborales no son paso inalienables e inherentes a toda persona o grupo social, sino unas concesiones hechas de manera graciosa por los que ejercen el poder y que, por lo tanto, los pueden recortar según su conveniencia.
Bajo el neoliberalismo, el capitalismo del nuestras días,  el Estado permito una absoluta libertad a los individuos de las clases dominantes por enriquecerse sin límites y, en teoría, todo el mundo debe salir beneficiado. Pero la crisis que estamos sufriendo ha hundido esta gran mentira: el enriquecimiento de los privilegiados comporta la desregularización económica, la destrucción de los servicios públicos, la desaparición de las ayudas sociales y, en consecuencia, la precarización y la desprotección de las clases populares.
Los gestores de las políticas neoliberales más próximos a nosotros desarrollan estas estrategias en la línea del que se impone globalmente, esto supone la destrucción de las conquistas sociales conseguidas históricamente. Como que son conscientes de que las medidas que están tomando comportan un incremento de las manifestaciones y las acciones de rechazo, están dispuestos a utilizar todas las formas de represión posibles, y en el grado que haga falta, por debilitarlas o destruirlas limitando la democracia formal,  el ejercicio de las libertades y no respetando los derechos humanos y sociales. Ante esta situación, resulta evidente que es imprescindible la lucha por el desempeño de los derechos, las libertades y las garantías jurídicas fundamentales que recojo la legislación vigente y las declaraciones internacionales. También es necesario luchar contra las agresiones a los derechos laborales y sociales y por la llena igualdad de los derechos y oportunidades del todos los seres humanos, sin distinción, de origen, género o ideología.
Los movimientos sociales y las organizaciones políticas, sindicales, sociales y culturales que firmamos este manifiesto nos comprometemos a trabajar de manera conjunta en el ámbito terrassense por defender los derechos civiles y las libertades democráticas, y apoyar a todas las iniciativas parecidas que se produzcan a diferentes territorios. Estiércol un llamamiento a todo el pueblo de Terrassa porque participio activamente en esta lucha, puesto que sólo una movilización social amplia y permanente puede invertir la situación actual de recorte de los derechos democráticos, criminalización a sectores enteros de la población por ejercerlos y aplicación de políticas económicas que destruyen nuestra sociedad.

VEURE VIDEO >>>

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.