Col•laboració amb els actes del 50 aniversari de les riuades del 1962. Realització del catàleg de l'exposició inclou un extens article on resumeixo les temàtiques més importants de les riuades de 1962 a Terrassa. L'exposició es podrà visitar al Castell Cartoixa de Vallparadís fins el febrer del 2013.
VEURE VÍDEOS HISTÒRICS >>>
Museus
L’alcalde de Terrassa, Pere Navarro, ha presidit el 7 de juny la inauguració de l’exposició “La riuada del 62 a Terrassa. L’abans i el després de la ciutat” que ha tingut lloc a les 19h a la Sala del Tinellet del Castell Cartoixa de Vallparadís. L’acte ha començat amb un torn de parlaments a càrrec del director del Museu de Terrassa, Domènec Ferran, i de l’alcalde de Terrassa. A continuació, s'ha fet una visita comentada a l’exposició, en la qual també hi ha participat el regidor de Cultura, Amadeu Aguado, i diversos membres de la Corporació Local.
Aquesta mostra, que forma part dels actes commemoratius del 50è aniversari de les riuades, és la nova proposta d’exposició temporal de llarga durada del Museu de Terrassa. L’objectiu és donar a conèixer el context social, econòmic i polític del període a l’entorn de les riuades perquè els visitants puguin valorar la magnitud de la tragèdia que es va viure a Terrassa. Per aquest motiu, el Museu de Terrassa ha seleccionat diversos objectes de les seves col·leccions per il·lustrar aquest període i la realitat social què es vivia.
En el transcurs de la inauguració, també s'ha presentat el número 20 de la Col·lecció Catàlegs del Museu que està dedicat a la riuada del 62. Aquest exemplar inclou els àmbits de l’exposició, a més d’un article de l’historiador Manel Márquez.
Inauguracó de la mostra al saló del Tinellet del Museu
La Torre
L’alcalde de Terrassa, Pere Navarro, ha presidit la inauguració de l’exposició “La riuada del 62 a Terrassa. L’abans i el després de la ciutat”, a la Sala del Tinellet del Castell Cartoixa de Vallparadís.
Aquesta mostra, que forma part dels actes commemoratius del 50è aniversari de les riuades, és la nova proposta d’exposició temporal de llarga durada del Museu de Terrassa.
L’objectiu és donar a conèixer el context social, econòmic i polític del període a l’entorn de les riuades perquè els visitants puguin valorar la magnitud de la tragèdia que es va viure a Terrassa. Per aquest motiu, el Museu de Terrassa ha seleccionat diversos objectes de les seves col·leccions per il·lustrar aquest període i la realitat social què es vivia.
En el transcurs de la inauguració, també s'ha presentat el número 20 de la Col·lecció Catàlegs del Museu que està dedicat a la riuada del 62. Aquest exemplar inclou els àmbits de l’exposició, a més d’un article de l’historiador Manel Márquez.
La nit del 25 al 26 de setembre de 1962 es van produir uns forts aiguats a la zona del Vallès que van acabar amb la vida de nombroses persones. A Terrassa, la xifra de morts fou especialment elevada i les pèrdues materials quantioses. La causa principal que explica l’elevat cost en vides humanes és l’ocupació irregular del territori. La massiva arribada d’immigrants a la ciutat va provocar l’ocupació de zones qualificades, fins al moment, com a agrícoles.
Les noves construccions fetes pels immigrants s’apropaven cada cop més a la llera de les rieres, fins a arribar a envair-les.
La manca de previsió, la mala gestió municipal i la permissivitat de les autoritats locals i supralocals en matèria urbanística, van ser les veritables culpables de la tragèdia. Per desgràcia van caldre més de 300 víctimes mortals per què l’administració comencés a prendre en consideració l’existència de la infraciutat.
La catàstrofe va suposar l’apropament entre dues realitats socials. Habitants de Terrassa que, fins aleshores, havien viscut d’esquenes a aquells nouvinguts, es mobilitzaren de manera espontània i voluntària per ajudar als damnificats.
Moltes persones sensibilitzades amb la situació van adquirir importants compromisos amb els barris. La riuada també va servir per què els habitants de les zones suburbials prenguessin consciència dels seus drets: naixement dels moviments veïnals.
La riuada de 1962, a part de ser una de les majors desgràcies que ha viscut la nostra ciutat, va ser el revulsiu que va provocar que les coses comencessin a canviar, sobretot a nivell urbanístic.
L’exposició es divideix en els següents àmbits:
L’abans
L’arribada a la terra promesa
La terra d’acollida i la nova llar
La suor del nostre front
La ciutat oblidada: els invisibles
La ciutat oblidada: l’educació com a camí de superació
La riuada i les seves conseqüències
La calma després de la tragèdia: mort i destrucció
Joaquín Soler Serrano, la veu dels aiguats
Solidaritat i indignació ciutadana
Un desastre natural segons el franquisme
El després
Els pobles treballadors demanen crèdits
La construcció d’una ciutat integradora
L’alcalde de Terrassa, Pere Navarro, ha presidit el 7 de juny la inauguració de l’exposició “La riuada del 62 a Terrassa. L’abans i el després de la ciutat” que ha tingut lloc a les 19h a la Sala del Tinellet del Castell Cartoixa de Vallparadís. L’acte ha començat amb un torn de parlaments a càrrec del director del Museu de Terrassa, Domènec Ferran, i de l’alcalde de Terrassa. A continuació, s'ha fet una visita comentada a l’exposició, en la qual també hi ha participat el regidor de Cultura, Amadeu Aguado, i diversos membres de la Corporació Local.
Aquesta mostra, que forma part dels actes commemoratius del 50è aniversari de les riuades, és la nova proposta d’exposició temporal de llarga durada del Museu de Terrassa. L’objectiu és donar a conèixer el context social, econòmic i polític del període a l’entorn de les riuades perquè els visitants puguin valorar la magnitud de la tragèdia que es va viure a Terrassa. Per aquest motiu, el Museu de Terrassa ha seleccionat diversos objectes de les seves col·leccions per il·lustrar aquest període i la realitat social què es vivia.
En el transcurs de la inauguració, també s'ha presentat el número 20 de la Col·lecció Catàlegs del Museu que està dedicat a la riuada del 62. Aquest exemplar inclou els àmbits de l’exposició, a més d’un article de l’historiador Manel Márquez.
----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Nova mirada a la riuada del 62
La causa que n'explica l’elevat cost en vides humanes és l’ocupació irregular del territori
.
Inauguracó de la mostra al saló del Tinellet del Museu
La Torre
L’alcalde de Terrassa, Pere Navarro, ha presidit la inauguració de l’exposició “La riuada del 62 a Terrassa. L’abans i el després de la ciutat”, a la Sala del Tinellet del Castell Cartoixa de Vallparadís.
Aquesta mostra, que forma part dels actes commemoratius del 50è aniversari de les riuades, és la nova proposta d’exposició temporal de llarga durada del Museu de Terrassa.
L’objectiu és donar a conèixer el context social, econòmic i polític del període a l’entorn de les riuades perquè els visitants puguin valorar la magnitud de la tragèdia que es va viure a Terrassa. Per aquest motiu, el Museu de Terrassa ha seleccionat diversos objectes de les seves col·leccions per il·lustrar aquest període i la realitat social què es vivia.
En el transcurs de la inauguració, també s'ha presentat el número 20 de la Col·lecció Catàlegs del Museu que està dedicat a la riuada del 62. Aquest exemplar inclou els àmbits de l’exposició, a més d’un article de l’historiador Manel Márquez.
La nit del 25 al 26 de setembre de 1962 es van produir uns forts aiguats a la zona del Vallès que van acabar amb la vida de nombroses persones. A Terrassa, la xifra de morts fou especialment elevada i les pèrdues materials quantioses. La causa principal que explica l’elevat cost en vides humanes és l’ocupació irregular del territori. La massiva arribada d’immigrants a la ciutat va provocar l’ocupació de zones qualificades, fins al moment, com a agrícoles.
Les noves construccions fetes pels immigrants s’apropaven cada cop més a la llera de les rieres, fins a arribar a envair-les.
La manca de previsió, la mala gestió municipal i la permissivitat de les autoritats locals i supralocals en matèria urbanística, van ser les veritables culpables de la tragèdia. Per desgràcia van caldre més de 300 víctimes mortals per què l’administració comencés a prendre en consideració l’existència de la infraciutat.
La catàstrofe va suposar l’apropament entre dues realitats socials. Habitants de Terrassa que, fins aleshores, havien viscut d’esquenes a aquells nouvinguts, es mobilitzaren de manera espontània i voluntària per ajudar als damnificats.
Moltes persones sensibilitzades amb la situació van adquirir importants compromisos amb els barris. La riuada també va servir per què els habitants de les zones suburbials prenguessin consciència dels seus drets: naixement dels moviments veïnals.
La riuada de 1962, a part de ser una de les majors desgràcies que ha viscut la nostra ciutat, va ser el revulsiu que va provocar que les coses comencessin a canviar, sobretot a nivell urbanístic.
L’exposició es divideix en els següents àmbits:
L’abans
L’arribada a la terra promesa
La terra d’acollida i la nova llar
La suor del nostre front
La ciutat oblidada: els invisibles
La ciutat oblidada: l’educació com a camí de superació
La riuada i les seves conseqüències
La calma després de la tragèdia: mort i destrucció
Joaquín Soler Serrano, la veu dels aiguats
Solidaritat i indignació ciutadana
Un desastre natural segons el franquisme
El després
Els pobles treballadors demanen crèdits
La construcció d’una ciutat integradora
----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
El Museu de Terrassa inaugura una exposició sobre l'abans i el després de la Riuada del 62
.
----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
La riuada de 25 de setembre de 1962 a Terrassa (1ª part)
.
. ---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
La riuada de 25 de setembre de 1962 a Terrassa (2ª part)
.
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.