La riuada del 25 de setembre de 1962 és una moment
històric fonamental per la formació de la memòria col•lectiva de la ciutat de Terrassa
i un punt d’inflexió en el seu esdevenir històric. La memòria, pot ser
construïda en forma de mite, sense realitat històrica contrastada, però
l’experiència real dels fets patits pels terrassencs i terrassenques han quedat
perfectament recollits en la seva consciència i, en aquest dies de record, que
no commemoració, en diferents treball d’una qualitat excepcional i de lectura
obligatòria. Dos de caire periodístic i històric: el Jaume Valls i Vila, “La
riuada de 1962. La catàstrofe que sacsejà la Terrassa invertebrada del
franquisme”; el de Ferran Sales Aige i Lluís Sales Favà, “La Riuda de Franco” i
un bàsicament històric, que publicarà la Fundació Torre del Palau. 
Una forta abraçada a totes i tots el
lluitadors. Que sàpiga la dreta catalana i espanyola i el seu cap capitalistes:
Què estem construint la Unitat Popular! Què hem vingut per quedar-nos! Què hem
vingut per construir el socialisme! QUÈ
HEM VINGUT PER GUANYAR!
